Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Sant Pere (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984 la casa de…
Castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
Situació Castell medieval, residència inicial de la comunitat canonical augustiniana, aixecat sobre una torre romana de l’antiga muralla de la ciutat ECSA - JJ Menchón El castell del Paborde i les seves dependències eren situades al redós i a l’interior de la torre romana dita actualment del Paborde o de l’Arquebisbe, al peu de la muralla romana de la ciutat, just darrere el costat nord-est del conjunt catedralici Aquest punt correspon avui dia al palau episcopal, obra de l’inici del segle XIX, el qual és emplaçat a la plaça del Palau Cal afegir que tota…
Sopron
Ciutat
Ciutat del megye de Győr-Moson-Sopron, Hongria, prop de la frontera austríaca.
Antic centre de cultura, es convertí en una població industrial el 1920 tèxtils i maquinària Colònia romana Scarbantia al segle I, és coneguda des del 859 sota el seu nom germànic, i els seus habitants foren majoritàriament germànics fins al 1945-46 Conserva molts edificis medievals i renaixentistes
Crotona
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Port i nucli industrial indústria química i metallúrgica Fundada pels grecs a la Magna Grècia al segle VIII aC, Pitàgores de Samos hi creà una famosa escola filosòfica A partir del segle V aC fou atacada per atenesos i cartaginesos, i, l’any 194 aC, esdevingué colònia romana
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora la romana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
bitúrige
Història
Individu d’un poble cèltic d’Aquitània.
Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus
Giuseppe Gioacchino Belli
Literatura italiana
Poeta italià en dialecte romà.
Influït per Carlo Porta, adoptà una actitud voltairiana i anticlerical, moderada al final de la seva vida Deixà inèdits més de 2 000 sonets, editats amb el títol I Sonetti romaneschi 1886-89, en els quals descriví i satiritzà els costums i l’artificiositat de la vida romana
Marc Livi Drus
Història
Polític romà.
Fou tribú de la plebs 91 aC Els seus intents de reforma lex judicialis, lex agraria i, sobretot, la rogatio livia , que concedia als itàlics la ciutadania romana provocaren a Roma una sèrie de tumults — en un dels quals morí assassinat — i la guerra amb les ciutats itàliques
Santa Digna
Capella
Masia i capella de la parròquia de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina