Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats…

Situació i presentació El municipi de Pedret i Marzà té una superfície de 8,62 km 2 i s’estén pel sector septentrional de la plana de l’Alt Empordà, a la conca de la Muga, fins a tocar, pel SE, de l’antiga riba del desaparegut estany de Castelló Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial Marzà, a 1 km a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa El terme municipal coincideix amb el terme parroquial de Sant Esteve de Pedret Fou segregat poc abans de l…

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós,…

Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de SantEsteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…

Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge delmonestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als segles XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de SantEsteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi…

El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…

La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de SantEsteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de santEsteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011

Probable successor de Rostany Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb els comtes Berà de Barcelona, Gaucelm de Rosselló, Guiscafred de Carcassona, Ermenguer d’Empúries, Ademar de Narbona, Laibulf d’Arle i Erlí de Besiers, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien fet Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprisió de Fontjoncosa En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’…

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de SantEsteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc