Resultats de la cerca
Es mostren 1782 resultats
Artur Pérez-Cabrero i Tur
Historiografia catalana
Arqueòleg i periodista.
Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96, com també…
Sarcòfag de Leucadius (Tarragona)
Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…
schorre
Geografia
Zona alta d’un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s’inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació.
La presència d’un schorre implica generalment la presència d’un slikke
danio
Ictiologia
Gènere de peixos de la família dels ciprínids, de petites dimensions, i coloracions vives, originaris del sud-oest d’Àsia, que són molt estimats com a espècies de peixera.
Castell del Montmell
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortalesa encinglerades en la muntanya del Montmell ECSA - J Todó Restes del castell situades en un dels cims de la muntanya del Montmell, a uns 780 m d’altitud, sobre l’església romànica de Sant Miquel Des del castell hi ha una molt bona panoràmica sobre una bona part de les comarques del Baix Penedès i de l’Alt Camp Mapa 34-17446 Situació 31TCF714769 Passat el poble de la Juncosa, hem d’agafar una pista que surt a mà dreta i que ens durà fins al costat de l’església nova de Sant Miquel Des d’aquest lloc, un corriol costerut s’enfila cap a l’església…
Palau de la Música Catalana
Música
Edifici d’estil modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït entre el 1905 i el 1908 al barri de Sant Pere, a Barcelona, en l’etapa de Joaquim Cabot i Rovira com a president de l’Orfeó Català.
És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té una capacitat…
el Verger
L’església parroquial del Verger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’andana litoral que prolonga les alineacions prebètiques externes, amb raiguers, plans i maresmes; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger
), que produeix freqüents erosions i inundacions.
El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en el sector de…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
Philibert Guillaume Duhesme

Philippe Guillaume Duhesme
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar francès i comte de Duhesme.
Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…
Pere Nanot i Renart
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Periodisme
Publicista, historiador i poeta.
Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina