Resultats de la cerca

Professor de l’escola normal superior de París, per raons de salut renuncià a l’ensenyament i es dedicà a la filosofia El seu pensament, monisme evolucionista, parteix de l’anàlisi psicològica per tal de superar el mecanicisme i de desembocar en una metafísica de l’experiència, contraposada al naturalisme i a l’idealisme Escriví Histoire de la philosophie 1878, L’Évolutionisme des idées-forces 1890 i La Psychologie des idées-forces 1893

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom

Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970

Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…

La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007 Les restes, que tenen entre 50000 i 60000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’ Homo luzonensis

L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc