Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
vaikhānasa
Hinduisme
Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.
Existent al Dècan encara al s VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr Tamil Nadu i a Venkatésvara Andhra Pradesh
Alfeld
Localitat
Localitat del land
de la Baixa Saxònia (Alemanya).
Situada sobre el riu Leine, la ciutat fou fundada el 1214 Destaca l’edifici de l’Ajuntament 1586, l’església de Sant Nicolàs, la torre medieval Fillerturm i la fàbrica Fagus 1911, un exemple d’arquitectura modernista obra de Walter Gropius, declarada patrimoni de la humanitat l’any 2011
pintoresc | pintoresca
Art
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics
José Ferrer
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic porto-riqueny de família catalana.
Es diplomà en arquitectura a Princenton EUA, el 1933, però es dedicà al teatre El 1948 passà al cinema, i guanyà un Oscar com a protagonista de Cyrano de Bergerac 1950 Es destacà també en Moulin Rouge 1953 com a Toulouse-Lautrec i en The Caine Mutiny 1954
Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep…
Abraham Bosse
Disseny i arts gràfiques
Gravador i dibuixant francès.
Es perfeccionà especialment sota la influència de Jacques Callot La seva obra és interessant per la descripció i la crítica de detalls, costums, arquitectura, etc, de la societat francesa coetània Suite de gravures de mode à la manière de Callot 1629 i Traité des manières de graver en taille douce 1645
Francesco Milizia
Arquitectura
Arqueologia
Arquitecte i arqueòleg italià.
Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781
Arne Jacobsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Es donà a conèixer amb la seva “Casa de l’Avenir” de l’exposició de Copenhaguen del 1929 Introductor de l’arquitectura contemporània a Dinamarca, ha construït tota mena d’edificis —habitatges, colònies, oficines, fàbriques, etc—, i fou requerit pel govern del Pakistan per traçar els plans del parlament d’Islamabad
Raoul Haussmann
Escultura
Pintura
Literatura
Pintor, escultor i poeta germànic.
Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa
L’Exposició Internacional del 1929
Record de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 Coll part / GS La voluntat de fer una nova exposició nasqué gairebé immediatament després de clausurar la del 1888 Tot i les polèmiques que aquesta exposició aixecà i del dèficit que va deixar a la ciutat, foren molts els que van comprendre que un esdeveniment d’aquesta mena constituïa un revulsiu revitalitzador que podria ser explotat de nou No és estrany, doncs, que just després que la Lliga Regionalista hagué collocat els primers representants a l’ajuntament de Barcelona, l’any 1901, i ja consolidades les seves posicions, el 1905,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
