Resultats de la cerca

El seu objectiu era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, audicions i concerts i difondre la bona música per tot Catalunya La Lliga no es legalitzà fins el 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important Entre aquestes cal citar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc S’extingí en esclatar la Guerra Civil el 1936

Vinculat al Club Natació Sant Andreu, que presideix des del 2009, formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació 2009-12 Presidí l’Associació Espanyola de Clubs de Waterpolo 2008-09 El 2011 fou escollit millor dirigent de club per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport

Dirigí el Bàsquet Manresa 1997-99, amb el qual guanyà la Lliga ACB 1998 Per l’èxit assolit en la seva primera temporada a Manresa, fou nomenat millor entrenador per l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet AEEB, per l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet ACEB i per la revista Gigantes del Basket

Soci del RCT del Turó, fou membre de diverses juntes directives de l’Associació de Lawn-Tennis de Catalunya i fou comissari general del comitè executiu dels Campionats del Món de tennis en pista coberta celebrats a Barcelona l’any 1923 També fou president de l’Associació de Lawn-Tennis d’Espanya 1932-34

De formació autodidàctica, el 1957 s’establí a Barcelona Treballà a l’Editorial Bruguera 1957-65, La Vanguardia 1965-68, i a les editorials Labor 1968-93 i Biblograf 1996-97 Fou president d’honor del Comitè Espanyol de l’Associació Internacional de Bibliologia 1991-97, president de l’Associació Espanyola de Bibliologia 1997-2000 i president de l’Associació Internacional de Bibliologia 1998-2000 Autor d’una vintena de llibres i desenes d’articles sobre bibliologia, edició, arts gràfiques, lexicografia, ortotipografia, redacció i història del llibre, dirigí màsters especialitzats Entre les…

Davanter que es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on entrà el 1961 Jugà una temporada al Calvo Sotelo de Puertollano 1967-68 i debutà amb el primer equip blaugrana la temporada 1969-70, on actuà fins la 1972-73 Jugà 117 partits, 98 dels quals foren de Lliga, i marcà un total de 27 gols Aconseguí una Copa del Rei 1971 i una Copa de Fires 1971 Posteriorment jugà a l’Elx CF 1973-76 i a la UE Llevant 1976-77 Fou internacional sub-23 i olímpic a Mèxic 1968 Des del 2003 presideix l’Agrupació Barça Jugadors El 2004 creà l’Associació d’Exjugadors Europeus, de la qual també…

D’origen italià, al començament del segle XX fou mestre de l’Associació Catalana de Gimnàstica L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de l’Associació Catalana de Gimnàstica, en què finalitzà en primera posició en la modalitat de sabre

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Baró de Ribelles Presidí la Tercera Federació Regional de Caça, precursora de la federació catalana, des del 1953 Prohom de la Germandat de Caça de Sant Hubert, instituí la festivitat dels caçadors sota el patrocini d’aquest sant Formà part de la junta directiva de l’Associació de Munters de Catalunya i fou nomenat president honorari de l’Associació de Caçadors d’Alella

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…