Resultats de la cerca

Relacionat amb el Rig-veda , en el qual s’inspira sovint, el sànscrit en què és escrit és, però, menys complex i més modern Aplega pregàries, fórmules màgiques, especulacions simbòliques, etc, i inclou, entre d’altres, l' Himne a la terra , una de les peces mestres de la literatura antiga

És l’antítesi de l'asura, déu ancià, gelós i egoista El triomf del culte dels deva sobre el dels asura fou de conseqüències incalculables en la història de l’espiritualitat hindú La noció budista dels deva , d’altra banda, s’aparta notablement de la tradició hindú antiga

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització

Consisteix en una melodia senzilla i relativament breu que fa de tornada de cada verset del salm El text acostuma a ser bíblic El terme actual deriva del llatí antiphona , que alhora deriva del terme grec que designava l’interval d’octava En certes comunitats cristianes primitives passà a fer referència a un tipus de cant basat en l’alternança d’un cor de dones i un d’homes, normalment a l’octava Sant Ambròs, al segle IV, fou el responsable de la seva introducció a l’Església d’Occident El repertori d’antífones es basa en un nombre més aviat reduït de melodies originals a les quals s’…

Sovint es fa un ús distorsionat d’aquest material per a obtenir un resultat de caràcter satíric La simple substitució d’un text per un altre de caràcter oposat per exemple de sagrat a profà rep el nom de contrafacció

Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva , simbolitzada per ↮ En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé o bé" designa la segona amb més propietat En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius

Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller

Hom parla de so clar en referir-se al so que fa el pulmó normal en ésser percudit, o bé de so mat amb relació al so que no produeix vibracions i que hom obté percudint la cuixa o bé un òrgan massís, com, per exemple, el fetge, o bé de so timpànic per a referir-se al so semblant al d’un timbal, que hom obté percudint la regió gastroentèrica o qualsevol altra regió dilatada per gasos