Resultats de la cerca

Vida Format inicialment amb el seu pare, el 1923 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Ll Millet, E Morera i E Toldrà, i el 1950 obtingué el premi extraordinari de composició Fou violinista de diferents formacions, com ara el Quartet Català, l’Orquestra Pau Casals, l’Orquestra de Cambra de Barcelona i, des de la seva fundació el 1943, de l’Orquestra Municipal de Barcelona A partir del 1962 ocupà el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’E Toldrà, en fou nomenat director Fou assessor musical de Radio Nacional de…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a la universitat…

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’…

Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a…

Format a la Universitat de Barcelona i a l’IESE, entre el 1970 i el 1984 fou directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metallúrgic Entre el 1985 i el 2000 dirigí la Comercial DVP i és directiu de Fichet SA des del 1970, i del Grup Fichet España des del 1996, i manté vincles amb Saba, Gas Natural, Mutual Cyclops i altres empreses L’any 2002 fou escollit president de la Cambra de Comerç de Barcelona , en substitució d’Antoni Negre, i president del Consell de Cambres de Catalunya per unanimitat de les 13 cambres catalanes de comerç, càrrecs en els quals ha estat…

El Partit Democràtic de Guinea Equatorial PDGE, del president Teodoro Obiang Nguema, va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades el 26 de maig, en obtenir 99 parlamentaris dels 100 de la Cambra de Representants del Poble i 54 dels 55 escons que s’escollien al Senat L’oposició, molt crítica amb el procés electoral, tan sols va aconseguir un escó a la Cambra de Representants del Poble, com en l’anterior consulta 2008, i un altre al Senat, de nova creació Els dos escons els va obtenir Convergència per la Democràcia Social CDS, encapçalada per…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al…

Hom parla de minvell de caixa o de dilatació quan entre el parament vertical i la solera hi ha una obertura contínua que permet la ventilació de la cambra d’aire inferior