Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
herba vergera
Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
cardó de paraire
Cardó de paraire
2016 Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, semblant al cardó però més petita i gairebé sense agullons, amb capítols de 4 a 6 cm, palletes rígides i bràctees rectes i esteses.
Viu també subespontani, sobretot al Vallès
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres volums titulats…
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
capferrat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d’un rosa purpuri, comuna en les jonqueres i altres llocs humits.
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…