Resultats de la cerca

Catedràtic a Las Palmas 1874, fou destituït per raons polítiques Retornà a Madrid, on fundà , junt amb d’altres professors destituïts, la Institución Libre de Enseñanza Obtingué la càtedra de geologia de la Universitat de Sevilla 1884, i més tard fou traslladat a Madrid Fou autor d’estudis sobre les roques volcàniques, especialment de les de Canàries, i de la Memoria sobre las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona 1907, així com de Los minerales de España 1911

Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969

Fill de Marcelo Rivas Mateos  i pare de Salvador Rivas Martínez Fou catedràtic de botànica de les facultats de farmàcia de Granada i de Madrid És autor de nombrosos treballs de florística i de fitosociologia, entre els quals destaquen Revisión de las orquídeas de España 1930, Importancia fármaco-botánica del Valle de Tena 1945, Algunas novedades fitosociológicas de España meridional 1968 i, amb Bellot Rodríguez, Estudios sobre la vegetación y flora de la comarca Despeñaperros-Santa Elena 1945

Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona Presentà 1896 la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre tema radiològic Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica La Medicina Científica en España i fundà El Eco de las Clínicas Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L Testut El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk

Estudià a Lisboa i París Professor de la Universitat de Coïmbra 1941 i catedràtic de geografia a la Universitat de Lisboa 1943, fundà i dirigí el Centro de Estudios Geográficos Treballà especialment sobre les terres portugueses, diverses illes de l’Atlàntic i diferents regions tropicals africanes i brasileres Publicà importants obres de síntesi Portugal, o Mediterráneo e o Atlántico 1945, Le zone intertropicale humide 1973, en collaboració amb SDaveau, i Introduçoes geograficas a historia de Portugal estudo critico 1977

Estudià història i filosofia a Kíev A partir del 1917 fou catedràtic de psicologia i filosofia a Moscou Féu una síntesi de les idees dels pedagogs de l’escola nova amb les de Marx i creà un principi d’educació socialista Volgué impulsar una educació integral i eminentment pràctica Escriví Tasques i mètodes de l’escola nova primària 1917, L’escola del treball 1919 i, en el camp psicopedagògic, Memòria i pensament 1938 i Anàlisi psicològica del record 1940

Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos

A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa

Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus