Resultats de la cerca

Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972, Mosche in…

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…

Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…

El Pizzo di Lasse 1 979 m és el pic més elevat

És situada a l’esquerra del riu Tagliamento, a la plana vèneta Té indústria tèxtil, mecànica i alimentària És seu episcopal Fou fundada al s XIII pel patriarca d’Aquileia, Bertoldo di Merania S'hi establiren des de bon començament mercaders toscans, que constituïren el nucli de la població primitiva Des de mitjan s XIV fins a la caiguda de la república veneciana restà sota el domini de Venècia Pel tractat de Viena del 1848 passà a Àustria, fins a l’entrada de les tropes italianes, el 1848 Conserva algunes portes i torres de la muralla medieval L’església de Santa Maria del…

Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…

Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més orgullosa Scrivere…