Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia

Fill de Felip V, a vuit anys rebé el capel cardenalici i fou nomenat arquebisbe de Toledo Però, amb els anys, no sentí vocació religiosa i abandonà les seves dignitats En morir el seu pare, es dedicà a les ciències naturals i a la música El 1776 es casà amb Maria Teresa de Vallàbriga

Comte de Zeppelin Militar durant molts anys intervingué en la guerra Francoprussiana, abandonà l’exèrcit 1890 i es dedicà a la construcció de balons dirigibles rígids , el primer dels quals fou donat a conèixer a Friedrichshafen el 1900, que foren emprats durant la Primera Guerra Mundial Ha donat nom a aquest tipus de dirigibles zepelí

Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull

Dedica íntegrament la seva programació als esdeveniments polítics, socials, esportius i folklòrics d’aquesta ciutat Conformen les seves emissions diversos espais publicitaris i comercials de compra-venda, concursos, programes d’actualitat i entrevistes La llengua vehicular és el castellà i, en casos molt esporàdics, el valencià, sempre en la seva varietat secessionista i no normativa

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia Posteriorment passà a viure a Itàlia El 1453 residia a Nàpols És autor d’una Historia de primi Rè delli Regni de Napoli e d’Aragona , obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i de nombroses poesies en llatí

En la seva joventut fou funcionari al ministeri de l’interior a Sant Petersburg i, l’any 1845, novici a Lió Collaborà amb Ivan Gagarin en la fundació de la revista Études 1856 i fou cronista de temes russos a la Civiltà Cattolica Es dedicà a l’ensenyament a París 1876 i al Caire 1888

Segon gran premi de Roma per la cantata La sirène 1908 Es dedicà a l’ensenyament i ha estat mestra de gran part dels més notables compositors del s XX Des del 1948 fou directora del Conservatoire Américain de Fontainebleau Compongué obres orquestrals, música de cambra, d’orgue, cançons Les heures claires , 1909-22, etc

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc