Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Centristes de Catalunya-UCD
Política
Organització política del Principat de Catalunya.
Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren…
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra…
Maurici 2011
Estat
Un escàndol protagonitzat per la ministra de Sanitat, Maya Hanoomanjee, va fer trontollar el Govern del primer ministre, Navinchandra Ramgoolam Hanoomanjee va ser de-tinguda el 22 de juliol, acusada de pràctiques corruptes en la compra que va fer l’Estat d’una clínica privada, en l’anomenat cas MedPoint En solidaritat, van dimitir sis ministres del Moviment Socialista Militant MSM, i el partit va deixar la coalició Aliança del Futur per passar a les files opositores Amb aquesta decisió, Ramgoolam va perdre una de les peces més importants del Govern, el líder de l’MSM i ministre de Finances…
Malawi 2009
Estat
El president Bingu wa Mutharika va ser reelegit en les eleccions celebrades al maig del 2009, en què va obtenir més del doble de vots que el seu rival, John Tembo Mutharika en va aconseguir 2,7 milions, i Tembo, 1,2 milions En les legislatives, el Partit Democràtic Progressista PDP, la formació de Mutharika, va assolir la majoria, amb 91 escons d'un Parlament format per 193 diputats el Partit del Congrés de Malawi PCM, de Tembo, 25 i el Front Democràtic Unit FDU, de l'expresident Bakili Muluzi, 17 En la cerimònia d'investidura, Mutharika va prometre continuar el combat contra la…
Giovanni Amendola
Periodisme
Política
Polític i periodista italià.
Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima 1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…
Jordània 2012
Estat
Al començament de juliol, diferents posicions entorn d'una esmena de la llei electoral van generar manifestacions al país L'esmena amplia de 140 a 150 el nombre de diputats i de 17 a 27 el nombre de candidats presentats per cada partit o coalició La principal força d'oposició, el Consell Consultiu dels Germans Musulmans, va estimar que l'esmena no representava un veritable procés de reforma política i va amenaçar de boicotejar les eleccions anticipades Aquest grup polític demana un sistema parlamentari en el qual el primer ministre sigui escollit i no pas nomenat pel rei A la…
Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de Tarragona (1581-1584)
El 22 de juliol de l’any 1581, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael d’Oms Barcelona a 1543 – 1599, ardiaca major i canonge de Tarragona diputat militar Simó de Merlès i Aimeric, senyor de Sant Guim de la Rabassa diputat reial Pau Jordà, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Josep Jover i Serra, donzell de Tarragona oïdor reial Gaspar Peirat, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Rafael d’Oms, ardiaca major i canonge de la seu tarragonina, mantingué una actitud política prou…
Bloc Nacionalista Valencià
Política
Federació de partits polítics nacionalistes valencians constituïda el 1998 que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), el Partit Valencià Nacionalista (fundat el 1990), Nacionalistes d’Alcoi (1994) i independents.
També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció amb la…
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina