Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
Tos
Patologia humana
La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa un corrent d…
arxillaüt

Arxillaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic…
graella de programació
Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
foniatria
Biologia
Part de l’otorrinolaringologia que estudia l’emissió i la patologia de la veu, el llenguatge i l’audició, així com el tractament de llurs alteracions.
quequesa
Patologia humana
Psicologia
Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors.
Pot tenir un origen psíquic hiperemotivitat, complex d’inferioritat, actituds vicioses, etc o orgànic lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de fonació
autohemorrea
Biologia
Reacció de defensa d’alguns insectes que consisteix en l’emissió espontània de sang, la qual, per la seva olor i acritud actúa com a repel·lent.
espectre d’arc
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància, degut a l’àtom neutre, i que és obtingut en vaporitzar-ne una sal metàl·lica en un arc elèctric.
És designat amb el numeral romà I precedit del símbol de l’element químic, com, per exemple, HeI
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina