Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
nitroanilina
Química
Derivat nitrat de l’anilina, que es pot presentar en les seves tres formes isomèriques (meta, orto i para).
La forma meta , és obtinguda per nitració de l’anilina i es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen a 114°C És emprada com a intermediària en l’obtenció de colorants L’exposició als seus vapors produeix cianosi i metahemoglobinèmia Les altres dues formes presenten propietats semblants
quartà

Quartà de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, igual a 1/12 de la quartera o 4 picotins (8 a Lleida).
A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l
brúixola

Brúixola de tangents
Instituto San Isidoro
Física
Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic, i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar
mitgera
Física
Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
Com a mesura de grans era equivalent a 2 quarteres i comprenia 8 o 12 quarterons A Banyoles era emprada la mitgera vendable , que equivalia a 40,51 l També existia la mitgera censal Com a mesura de vi equival a 6 o 8 porrons, segons els llocs
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
etilamina
Química
Amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil.
És un líquid inflamable, dólor d’amoníac i reacció fortament alcalina, que bull a 16,6°C Hom l’obté per reacció de l’etanol amb amoníac És emprada com a estabilitzador de gomes elàstiques i com a intermediari en la fabricació de colorants i medicines i en síntesi orgànica
boldina
Química
Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo.
Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina