Resultats de la cerca

Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció dels títols de…

Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58,  Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà estudis sobre els…

Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Amic de Gauss, fou professor a Königsberg Aportà noves idees a la teoria general dels determinants, mètodes originals per a integrar les equacions diferencials i un dels millors estudis sobre les funcions ellíptiques, Fundamenta nova theoriae functionum ellipticarum 1829 Els seus estudis de física matemàtica fructificaren en les importants Vorlesungen über Dynamik ‘Lliçons sobre dinàmica’, 1843

Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…

Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial

Fou professor a la Sorbona i a l’École des Beaux-Arts És conegut, principalment, pels seus estudis d’història urbana i d’urbanisme Dirigí la “Revue urbaine” Participà en les activitats promogudes a París per la Fundació Cambó, havent publicat L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares 1935 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Es formà als seminaris de Girona i Barcelona, i amplià els seus estudis a l’École des Chartes i a l’Escola d’Estudis Superiors de París Membre de diverses societats científiques de França, s’especialitzà en dret canònic i dedicà la seva tesi doctoral a Les sources de la législation ecclesiastique dans le province Tarraconaise depuis les origines jusqu’à Gratien 1926