Resultats de la cerca

Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…

Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…

Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs electrònics…

Estudià farmàcia a la Universitat de Santiago, on es llicencià el 1884, i química a la de Salamanca, on ho féu el 1886 Fou catedràtic de tècnica física a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona, on arribà a ésser degà 1900-05 El 1905 es traslladà a Madrid, on fou degà de la facultat de farmàcia Treballà a Alemanya i realitzà estudis als EUA És autor de més de dues-centes publicacions Fou president dels instituts Alonso Barba i Santa Cruz del CSIC, premi de química de la fundació Juan March, i doctor honoris causa per diferents universitats

Fou professor de física 1820 i director 1830 de l’École Polytechnique Centrà les seves primeres investigacions en el camp de la química descobriment del clorur de nitrogen 1811 i de l’àcid hipofosfòric, i anàlisi de la composició química de l’aigua 1820 en collaboració amb Berzelius Els treballs més importants de Dulong en el camp de la física foren elaborats, pràcticament en llur totalitat, en collaboració amb Petit, professor de física a l’École Polytechnique Investigà bàsicament sobre la teoria de la calor dilatació i mesurament de temperatures 1816, transferència de la calor 1818, calor…

Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des doctrines…

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

Professor de física experimental a la Universitat de Cambridge i de química a la Royal Institution de Londres Les investigacions més importants de Dewar fan referència a la liqüefacció de gasos i a l’estudi de les temperatures pròximes al zero absolut El 1891 construí una màquina per a produir oxigen líquid en gran quantitat i aquell mateix any demostrà el caràcter magnètic de l’ozó i l’oxigen líquids Inventà l’ampolla o vas Dewar 1892 El 1898 aconseguí de liquar l’hidrogen i l’heli, i el 1899 obtingué hidrogen sòlid

Féu importants investigacions sobre els elements químics englobats dins les terres rares, i en descobrí l’existència d’alguns, com el lantà, l’any 1839

Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom