Resultats de la cerca

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra…

Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en  La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber  que dirigí en 1878-80 i Calendari Català  on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…

Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle  1915-17, plenament noucentista, i Ciutat  1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut  1918-19 i Om  1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

L’església de Santa Fe és situada dins el petit nucli de Rauric, a la banda sud-oriental del terme L’indret de Rauric és mencionat en la documentació a la segona meitat del segle XII, en el testament de Pere de Queralt, atorgat l’any 1167, poc abans de fer-se monjo de Poblet el testador llegà el castell de Rauric “ kastellum Roderico ” a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem De l’església de Santa Fe, que cal suposar bastida en època romànica, tan sols hi ha la referència que depengué eclesiàsticament, segons el cens del 1787, de la parròquia de Sant Jaume de Montargull i que l’…

Vida Enginyer de professió, el 1955 inicià una prolífica carrera com a realitzador amb la firma Sito Films, Produccions Cinematogràfiques de Cinema Amateur, que produí més d’un centenar de títols, entre els quals destaca Recordant Pau Casals 1978 A banda dels films presentats i guardonats en diferents concursos, ha rodat nombrosos documentals i reportatges sobre esdeveniments històrics, festes tradicionals etc , a més d’una sèrie dedicada a la història de Rubí El seu cinema ha representat el Principat d’Andorra a la UNICA en dues ocasions el 1984 amb Retorn del mestre 1973 i el 1989 amb…

Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991 Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana 1980, Introducció a la mètrica 1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica ,  La mètrica i el ritme de la prosa 1992, Introducció a Shakespeare 2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998, fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució 2006 Posteriorment, ha publicat els assaigs  Poesia i veritat 2015,  La rehumanización del arte 2015 i  Epístoles a Josep Carner 2018 La seva poesia s’…

Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…