Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
mesquer
mesquer
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils
remugants, de la família dels mòsquids, que ateny aproximadament 1 m d’alçada en la creu.
No té banyes, i les canines són molt desenvolupades fins a 10 cm de llarg Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc Es nodreix de flors, herba i líquens Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l’Índia, el Tibet i la Sibèria És molt caçat per tal d’aprofitar-ne el mesc
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
gesneriàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 1.100 espècies, quasi totes de països tropicals.
Són plantes generalment herbàcies de fulles simples i oposades, de flors hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes i de fruits en càpsula o en baia L’únic representant propi dels Països Catalans és l’ orella d’os Ramonda myconi , però són molt apreciades també diferents espècies d’ús ornamental, com la violeta africana o saintpàulia Saintpaulia ionantha i la colúmnea Columnea sp
bisnaga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb estrets folíols.
Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba
cornera
Botànica
Arbust inerme, de la família de les rosàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles caduques ovals, glabres a l’anvers i tomentoses al revers.
Fa flors de color de rosa, agrupades en cimes curtes, i fruits globulosos de color vermell viu Es fa sobretot als matolls subalpins La cornera tomentosa C tomentosus o C nebrodensis és d’aspecte semblant, però més alta fins a 3 m i amb les fulles més grosses, tomentoses a l’anvers Viu principalment a les rouredes submediterrànies dels terrenys calcaris
convolvulàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 1 800 espècies de plantes herbàcies, sovint volubles, de saba generalment lletosa, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles simples arranjades helicoïdalment flors pentàmeres o tetràmeres, de corolla poc o molt campanulada, amb gineceu bicarpellar, solitàries o en inflorescències cimoses els fruits són en càpsula Algunes convolvulàcies, sobretot les del gènere Ipomoea , tenen una certa importància econòmica sia en l’agricultura, com l' I batatas moniato , sia com a ornamentals, per exemple les corretjoles i les meravelles I purpurea
patata del bufet

Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
Joan de la Creu Martí i Olmos
Pintura
Història
Pintor i erudit.
Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics
Ivan Tavčar
Història
Literatura
Escriptor i polític eslovè.
Capdavanter del moviment nacional-liberal dels joves eslovens, la seva obra poètica reflecteix en certa manera el seu ideari polític Excellent observador, escriví nombroses narracions de tipus històric, camperol o d’ambient familiar, algunes de les quals de to satíric De les seves novelles cal destacar Cvetje v jeseni ‘Flors de tardor’, 1917 i Visočka kronika ‘Crònica de Visočko’, 1919
Clotilde Pascual i Fibla
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Formada a l’acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines Casada amb Sebastià Junyer i Vidal Exposà a Palma el 1922 i el 1927, a Barcelona Sala Parés, 1930, i també en algunes ciutats europees i nord-americanes Residí a Deià Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina