Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
El Monestir (Santa Pau)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts…
Els hexanquiformes: bocadolços
L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
ruda llinosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, subllenyosa, de la família de les rutàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, alternes, d’inflorescències cimoses, de flors grosses, amb cinc pètals grocs, i de fruits capsulars.
De distribució iberomauritànica, habita prats secs, rosts assolellats i terrenys guixencs
meravelles
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les convolvulàcies, volubles, de fulles ovades, cordades (I.purpurea) o de fulles trilobades (I.acuminata), de flors campanulades, grosses, de color blau purpuri o blanc, i de fruits en càpsula.
Oriündes de l’Amèrica tropical, són conreades en jardins i es troben naturalitzades en tanques i canyars
papagai
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de fulles grosses, sagitades, generalment verdes amb taques blanques i amb els nervis vermells, i d’espàdixs amb l’espata verda a baix i blanca o groga a dalt.
És una espècie pròpia de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud, de la qual han derivat nombroses races de conreu, de colors i formes diversos, molt decoratives
xeringuilla
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles oposades, el·líptiques i acuminades, de flors blanques, grosses i molt oloroses, reunides en raïms terminals, i de fruits en càpsula.
Oriünda de les muntanyes caucasianes i centreeuropees, és comuna als jardins europeus
cirerer del Japó
Cirerer del Japó
Jungle Rebel (CC BY 2.0)
Fructicultura
Botànica
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 4 a 6 m d’alçada, de fulles grosses, amb dents acabades en aresta, i flors molt grans, de color de rosa, blanques o vermelles, sovint dobles.
Originari de la Xina i del Japó, és plantat en jardins com a arbre ornamental
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord