Situació
Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons.
E. Pablo
Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG678678.
De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser. De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat. Després d’uns 20 minuts de camí força dret, en entrar en una zona amb més arbres, hom pot veure al costat esquerre les ruïnes, que són a sota, a tocar del corriol. Per anar-hi podem seguir també la pista que surt del mas Menter del Sallent i mena fins a Proant. Un cop al trencall de la pista del mas Sant Miquel cal agafar, a mà esquerra, el corriol que baixa pel serrat i seguir-lo un centenar de metres.
Història
És difícil de saber exactament per a què servia aquesta construcció que ara la gent del Sallent anomena el Monestir”, on diuen que hi havia enterraments i una campana. En un pla hipotètic podem suposar que correspon a una de les cel·les que són documentades al segle IX, en relació amb l’efímera abadia de Sant Julià del Mont i l’església de Sant Vicenç del Sallent. En el privilegi carolingi de Sant Julià, de l’any 866, només s’esmenten les advocacions de Sant Julià (del Mont) i de Sant Vicenç (del Sallent); en canvi, en el de Sant Esteve de Banyoles, de l’any 878, s’anomena la cel·la de Sant Julià i de Sant Miquel i les cel·les de Sant Vicenç i la de Santa Maria (dels Arcs). Podria ésser, doncs, que aquesta construcció correspongués a alguna d’aquestes cel·les del Sallent o bé que fos la de Sant Miquel, ja que uns centenars de metres més amunt del lloc on fou edificada hi ha el mas de Sant Miquel, actualment abandonat i aterrat.
Aquesta construcció pogué ésser utilitzada durant la baixa edat mitjana com a mas pagès. Tot i que al seu entorn només hi podien haver molt poques feixes, de fet moltes de les explotacions creades als segles XIII o XIV tenien poca cosa més. En els capbreus dels darrers segles medievals s’esmenta el mas "Serrat", proper al mas "Cases" (actualment Can Batlle), el qual podia correspondre a aquesta construcció, fins i tot si no s’acceptés el seu origen monàstic.
Església
Actualment d’aquesta construcció només resten algunes parets, que no són pas simples marges. Hom no sols hi descobreix una gran quantitat de pedres, algunes de les quals treballades, sinó que també hi endevina l’existència de dues clotades —que poden correspondre a dues antigues cambres—, situades al costat meridional del caminet del serrat.
Les mides aproximades de la cambra o àmbit més oriental són uns 7 m de llarg per uns 4,70 m d’ample. La seva paret oriental té una amplada d’uns 80 cm. La cambra del seu costat de ponent té una amplada (est-oest), en canvi, d’uns 8,40 m i la mateixa llargada de 7 m. El seu mur occidental, amb una amplada d’uns 70 cm, és fet amb carreus grossos, alguns dels quals van de banda a banda de la paret. Així mateix, també és fet amb pedres grosses el marge que tanca la construcció per la banda de migjorn, el qual continua més cap a ponent de l’edifici. En alguns punts té una alçada d’uns 2 m. Les seves pedres, més o menys escalabornades, tenen unes mides de, per exemple, 40 cm d’alt per 50 cm. Uns 4 m més cap a ponent de la paret de tramuntana, que suporta el camí, també hi ha un marge format per grans carreus. D’altra banda, per exemple, a l’àmbit oriental hi ha diverses pedres més o menys treballades, algunes de les quals gairebé sembla que haguessin estat dovelles. Sense que s’hi realitzi una excavació acurada és, tanmateix, difícil de poder assegurar-ne res més.