Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
pigre gris
Pigre gris
Bob Heitzman iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 28 cm, que té les parts superiors blanquinoses i densament tacades de gris argentat, les inferiors i el pit i la gola són negres, el carpó és blanc, i presenta les plomes axil·lars negres.
A l’hivern, les parts superiors són d’un gris brunenc i les inferiros blanquinoses Habita en platges i planes humides de la zona àrtica d’Eurasia i Amèrica, i a l’hivern arriba fins a l’Àsia i l’Amèrica meridionals, Austràlia i el cap de Bona Esperança És comú, a l’hivern, als Països Catalans
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
tàntal africà
Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
gibó
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Nom donat als primats antropomorfs de la família dels pòngids que pertanyen als gèneres Symphalangus
i Hylobates
.
Es caracteritzen pel fet d’atènyer, com a màxim, 90 cm d’alçada i tenir els braços molt llargs Són arborícoles i silvícoles Habiten en grups poc nombrosos i es nodreixen de vegetals i de petits animals Emeten uns crits aguts Symphalangus syndactylus habita a Sumatra, i les espècies d' Hylobates , al sud-est d’Àsia
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
enganxa-roques
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids, d’uns 10 cm de llargària, desproveït d’escates i amb el cap deprimit.
Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
duc
Duc
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de grans dimensions (de 66 a 71 cm de llargada), amb els plomalls de les orelles llargs i vistosos, els ulls grossos i d’un groc daurat, i el plomatge d’un lleonat rogenc, clapejat de burell fosc.
És el més gros dels estrigiformes europeus Habita sedentàriament a gran part d’Euràsia i al nord d’Àfrica Als Països Catalans, hom el troba encara als boscs de les regions més salvatges És un ocell carnívor que caça tota mena de vertebrats, a vegades gairebé tan grossos com ell Hom l’anomena també gran duc
Liró comú o rata cellarda
La rata cellarda Eliomys quercinus presenta un pinzell de pèls llargs a la cua i una màscara negra molt conspícua a la cara, que li són característics La coloració del pèl en els animals joves és de tons grisos, mentre que amb l’edat van apareixent tonalitats marrons, que es van tornant vermelloses en els animals més vells Les poblacions mediterrànies tendeixen a presentar un anell negre subterminal a la part inferior de la cua, mentre que les centreeuropees tendeixen a ser uniformement clares Les mesures corporals són les següents 118,5-136 mm de cap i cos, 98,5-113 mm de cua, 26,5-28,5 mm…