Resultats de la cerca
Es mostren 3043 resultats
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els banys dels…
intolerància a la lactosa
Patologia humana
Incapacitat per a metabolitzar la lactosa (sucre present a la llet i als productes lactis), a causa d’un dèficit de l’enzim responsable de la seva digestió, la lactasa.
L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30 minuts de la…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al llarg de les…
Fèlix Duran i Cañameras
Historiografia catalana
Arxiver, historiador, jurista i polític.
Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra…
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…
Francisco Antonio de Yanguas
Música
Compositor i organista castellà.
Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per la renovació…
Christian Egenolff
Música
Editor alemany.
El 1516 inicià estudis d’humanitats a la Universitat de Magúncia, i el 1529 ja se’l troba establert com a editor a Estrasburg Dos anys més tard es traslladà a Frankfurt, i es convertí en el primer editor d’aquesta ciutat Entre el 1538 i el 1543 tingué una sucursal a Marburg, on era l’editor oficial de la universitat De la seva impremta sortiren més de 500 llibres, nombre molt elevat per a l’època Aquesta producció incloïa llibres de ciència, medicina i història, i també els clàssics grecs i llatins Pel que fa a l’àmbit musical, la seva importància rau en la publicació de colleccions de…
Asier Polo
Música
Violoncel·lista basc.
Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina