Resultats de la cerca
Es mostren 5203 resultats
Josep Birotteau
Cristianisme
Eclesiàstic, germà de Joan Birotteau.
Professor de teologia a la Universitat de Perpinyà i rector del seminari Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes 1791 i Doctrine des observations chrétiennes 1792, hagué d’exiliar-se Després del concordat del 1801 tornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general participà activament en la reorganització diocesana També és autor d' Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile 1801
Jaume Ferran
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya
William Cobbett
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista anglès.
S'allistà en l’exèrcit anglès 1785-91 Exercí el periodisme polític als EUA 1794-1800 defensant els federalistes i atacant la Revolució Francesa Tornat a Anglaterra, fundà 1802 el setmanari Weekly Political Register , conservador i antijacobí, que assolí un tiratge de 60 000 exemplars 1816 Més tard, però, defensà les reivindicacions obreres i camperoles i hagué d’exiliar-se als EUA 1817-19 Propugnador de la reforma parlamentària del 1832, fou elegit diputat dels comuns
Salvador Díaz Mirón
Literatura
Poeta mexicà.
Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba La seva obra, recollida a Poesías 1886, Lascas 1901, Poemas 1918 i a Poesías completas 1928, caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hellènica De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època
Vespasià Gonzaga de Guastalla
Història
Noble.
Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat
Albertino Mussato
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia
Louis-Émile Ménard
Filosofia
Literatura francesa
Química
Poeta, filòsof, químic i crític d’art francès.
S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa
John Wilkes
Història
Política
Polític britànic.
Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes
Pere Vila i Codina
Economia
Comerciant i filantrop.
Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom
Harold II de Wessex
Història
Rei anglosaxó de Wessex (1066).
Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina