Resultats de la cerca

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…

S'ha dedicat a l’organització de conferències i cursets de les seves matèries i publica un voluminós anuari de filologia catalana titulat Llengua & Literatura el volum I és del 1986 Els seus promotors són Josep Massot president, Lola Badia secretari, Josep Moran tresorer i Teresa Cabré i Enric Sullà vocals

Encara que l’expressió s’adapta més clarament a la literatura, les arts plàstiques i el cinema, també ha estat utilitzada per a referir-se a la música del període El realisme socialista s’establí com a doctrina oficial en el primer congrés de la Unió d’Escriptors Soviètics de l’any 1934, i es proposava reflectir i exaltar la vida i l’activitat de les masses treballadores, amb un to alhora èpic i pedagògic, i donar testimoni dels grans fets històrics vinculats amb la Revolució d’Octubre i l’establiment del socialisme, incloent-hi el culte als herois revolucionaris i als dirigents…

Segons remarca el subtítol “Catalunya agonitzant”, l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el…

Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí…

Es formà de manera autodidàctica en música, literatura i art gràcies a l’encoratjament del seu pare Estudià dret a Halle, però després d’una breu carrera com a advocat decidí dedicar-se a la música i adquirí notorietat com a editor del "Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung" 'Revista berlinesa de música', 1824-30 A Berlín continuà els estudis de composició amb CF Zelter Després de rebre un doctorat a la Universitat de Marpurg 1828, fou nomenat professor de música a la Universitat de Berlín 1830 i, posteriorment, director del departament de música 1832 El 1850 fundà, juntament amb Th Kullak…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…

Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a compositors…

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…