Resultats de la cerca

L’historiador Nithard en conservà el text en el seu prototip llatí i en les versions produïdes en romanç i en alt alemany, que són un dels més antics monuments d’aquestes llengües Lluís pronuncià la fórmula en romanç perquè fos comprès pels homes de Carles el Calb, el qual ho féu en alt alemany perquè l’entenguessin els del seu germà

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Ballarí, hom intentà de fer-ne un substitut de Rodolfo Valentino, però mai no arribà a ésser tan famós Fou, però, un dels representants més conspicus del tipus de l’"amant llatí” Prisoner of Zenda 1922, Scaramouche 1923, Ben-Hur 1926, Prince Student 1928, Call of the Flesh or the Song of Seville 1930, Mata-Hari 1932, We Were Strangers 1949

Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica  dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística

Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació

Fou mariscal de la Xampanya i de l’imperi Llatí d’Orient Participà en la quarta croada 1200 i negocià amb els venecians el transport dels croats a Síria Després de la presa de Constantinoble actuà de conciliador entre l’emperador Balduí I de Constantinoble i el rei Bonifaci I de Tessalònica És autor de La conquête de Constantinoble , de to justificatiu

Sacerdot 1509, fou amic i deixeble de MLuter a Wittenberg 1511 Guanyà Frederic III de Saxònia per a la Reforma i l’acompanyà a les dietes d’Augsburg 1518 i de Worms 1521 Traductor al llatí de Luter i Melanchthon, i d’Erasme a l’alemany, tractà sobre la Reforma en els Annales Reformationis i Chronicon et annales 1463-1525

De família noble, fou catedràtic de lletres humanes i de cànons a la Universitat de Cervera És autor d’un gran nombre de poesies classicitzants en castellà, però sobretot en llatí Publicà Inusitatis illecebris nitent 1783, Quae me pauentem terrifico petunt 1785 i algunes poesies recollides en la relació de les exèquies que la Universitat de Cervera dedicà a Carles III 1788