Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària

Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Comte de Lauderdale Membre del parlament 1780-89 i fundador de la Societat d’Amics del País 1792, publicà An Inquire into the Nature and Origin of Public Wealth 1804, rèplica a l’ortodòxia clàssica, la qual defensà, però, en matèria de política econòmica Es pronuncià per una teoria del valor basada en la utilitat i tractà el problema de l’excés d’oferta de béns