Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans grups,…
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
Fisiologia de l’orella
Fisiologia humana
L’orella té dues funcions diferents actua com a òrgan de l’ oïda , és a dir, de la percepció de sons, i forma part dels òrgans que intervenen en la consecució de l’ equilibri , és a dir, el manteniment d’una postura corporal estable Oïda L’oïda consisteix a percebre les ones sonores que corresponen a sons que es produeixen en l’entorn Les ones sonores són vibracions de les molècules d’aire que s’expandeixen des del punt en què es genera l’energia sonora Les molècules en moviment transmeten la vibració a d’altres molècules, i l’efecte es propaga fins que l’energia sonora s’esgota…
crocetina
Bioquímica
Pigment vegetal carotenoide de color vermell, hidrosoluble que, en estat natural, es troba als estigmes del safrà (Crocus sativus) en forma esterificada amb dues molècules de gentiobiosa (crocina).
XTP
Bioquímica
Mononucleòtid format per l’esterificació d’una molècula xantosina i tres molècules d’àcid fosfòric, de fórmula molecular C10H15N4O15P3.
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…
microscòpic | microscòpica
Física
Dit de l’estat, de la propietat, etc, d’un sistema, determinats a partir de la descripció completa de tots els àtoms o les molècules que componen el sistema.
adducte
Química
Dit de l’associació il·limitada de dues molècules en la qual una molècula d’un component és enterament o parcialment inclosa dintre d’una xarxa cristal·lina de l’altra.
Hi ha diverses classes de composts d’aquesta mena, els més coneguts són els anomenats clatrats
tomografia per emissió de positrons
Tècnica de diagnosi basada en la imatgeria electrònica no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges de talls tomogràfics de l’organisme utilitzant molècules radioactives que emeten positrons.
A diferència d’altres tècniques relacionades com la tomografia axial per computadora o TAC, basada en la utilització de raigs X, que només permeten d’obtenir imatges estructurals de l’organisme, la TEP possibilita la realització d’estudis funcionals, amb l’obtenció d’imatges d’activitat fisiològica El procediment consisteix a administrar al pacient algun compost amb una activitat fisiològica a l’òrgan que hom desitja estudiar, però marcat mitjançant la unió d’isòtops radioactius de vida curta emissors de positrons que no alterin llur constitució química com el C 11 , el N 13 o l’O 15…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina