Resultats de la cerca

Fill de mare alemanya, abandonà Polònia de nen per traslladar-se a Colònia, on rebé els primers ensenyaments musicals Deixeble de W Sawallisch, amplià la seva formació a Viena i de seguida fou contractat per les òperes de Düsseldorf, Aquisgrà i Colònia El 1969 debutà a Londres, on estrenà la versió anglesa d' El jove Lord de HW Henze al Sadler’s Wells Theatre Posteriorment dirigí a Hamburg, Friburg 1973-75 i Dormunt 1975-80 S’ha especialitzat en direcció d’òpera, i ha protagonitzat diversos enregistraments, entre els quals el primer digital de L’anell del Nibelung amb l’orquestra…

Vida Fill del pintor Alfred Schoeck, començà a compondre abans d’iniciar la seva formació musical i el 1905 ingressà al Conservatori de Zuric, on estudià amb K Attenhofer, R Freund, F Hegar i L Kempter Al cap de dos anys es traslladà a Leipzig per ampliar coneixements amb M Reger El 1908 tornà a Suïssa i compaginà la composició amb la direcció coral Director de l’Orquestra Simfònica de Sankt Gallen 1917-44, rebé diferents distincions i premis honorífics al llarg de la seva vida, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Zuric 1928 Els lieder de Schoeck, que…

Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’…

Deixeble de JMassià, BKatone i YMenuhin Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch 1972, JThibaud 1975 i Reina Elisabeth 1976 El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives 1986-1988 i Joan Pàmies 1988

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la…

El més cèlebre és el doble concert per a violí, violoncel i orquestra, opus 102, de Brahms

De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn obres simfòniques…

Estudià al Conservatori Béla Bartók, on ingressà a onze anys, i el 1968 fou admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on tingué com a mestres Pál Kadosa, Ferenc Rados i György Kurtág Oferí el primer concert en públic a Budapest el 1970, any que també guanyà el Concurs Beethoven de la Ràdio Hongaresa, i l’any següent inicià una carrera internacional com a pianista als Estats Units i, posteriorment, a Londres i a Europa Fou convidat per S Richter a la Grange de Meslay, prop de Tours, on se celebraven les Festes Musicals Aclamat pel seu virtuosisme i versàtil personalitat, és…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg…