Resultats de la cerca
Es mostren 4852 resultats
Popea
Història
Emperadriu romana, muller de Neró.
D’una gran bellesa i intelligència, contragué matrimoni primer amb Rufi Crispí i, després, amb Marc Salvi Otó, amic de l’emperador Aquest repudià Octàvia i la prengué com a esposa Segons la tradició, morí a conseqüència de la puntada de peu al ventre que Neró li donà quan estava embarassada Per voler d’ell, però, posteriorment fou divinitzada
Homo habilis
Paleontologia
Espècie del gènere Homo que visqué fa aproximadament de 2,3 a 1,4 milions d’anys.
L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares
Píram
Mitologia
Déu fluvial de la mitologia grega, protagonista d’una de les aventures amoroses més divulgades a l’antiguitat, immortalitzada per Ovidi a les Metamorfosis
.
Píram i Tisbe, dos joves de Nínive, moren tràgicament a causa d’un error, perquè Píram, creient que la seva estimada havia estat devorada per una fera, se suïcida al peu de l’arbre on ambdós havien de trobar-se Tisbe, en arribar al lloc i veure el cos inanimat del noi, també es dóna mort
John Grierson
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic britànic.
La seva única realització, Drifters ‘Els impulsors’, 1929, donà peu a la creació de l’Escola Documental britànica Produí les obres realistes d’autors com Paul Rotha, Harry Watt, Basil Wright i, àdhuc Robert Flaherty i Alberto Cavalcanti Traslladat al Canadà el 1940 fundà i dirigí la National Film Board Posteriorment treballà també per a la Unesco
el Castell de Cabrera
Urbanització
Urbanització residencial del municipi de Cabrera d’Anoia, situada al N del cap municipal, a prop del castell de Cabrera.
A peu d’uns carrers de la urbanització residencial i a uns 150 m del castell podem apreciar l’existència d’unes balmes es descobriren uns antics forns medievals de ceràmica grisa, que en bona part foren destruïts per les obres de condicionament dels vials de l’esmentada urbanització l’any 1974 Celebra la festa major a l’agost
Sancti Gregorii Magni homiliae in Ezechielem
Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats G Llop Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 25 que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem Modo est cum postibus allis * Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració com pel dibuix…
Ticino
Riu
Riu de l’Europa Central (Itàlia i Suïssa), un dels afluents més importants del Po (248 km).
Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno
Rubinat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al S del poble de Sant Pere dels Arquells.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
santuari de la Vall
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, del municipi de Cauders de Fenollet (Fenolleda), al fons de la vall de Sant Jaume, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres.
L’església, esmentada ja al s XI, ha estat molt restaurada conserva un retaule de pedra del s XV Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del s XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina