Resultats de la cerca

Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El concurs al…

Aquests primats, que es troben exclusivament a Madagascar i a alguna de les illes Comores, es caracteritzen per tenir una estructura de mans i peus molt desenvolupada el dit gros del peu i el polze de la mà són prènsils, locomoció quadrúpeda, musells allargats i ulls grans La cua sol ser llarga, però no prènsil La seva mida varia dels 30 g als 10 kg Majoritàriament són arborícoles els de mida petita solen ser nocturs i els de mida gran, diürns S'alimenten de fulles i fruits, però poden complementar la seva alimentació amb insectes Són gregaris i viuen en grups d’entre 2 i 20…

El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot tocar la…

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…

Situació Una de les tombes de la necròpoli del collet de les Caixes, excavada a la roca J Barberà Cal cercar-les a uns 50 m d’una boïga localitzable entre els masos de Cal Pere-Joan i Cal Sant Aquests es troben a l’enclavament, antiga quadra, de Valldeperes i a cosa d’un quilòmetre de l’església de Santa Fe Long 1°43’00” - Lat 41°55’22” Val a dir que per arribar-hi és precís agafar el camí que comença al pont de Malagarriga, al costat de la carretera de Manresa a Cardona C-1410, i que es va enfilant fins a Santa Fe Passats aquests 4 km primers aviat s’arriba al punt on s’obren les tombes…

Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…

Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego,…