Resultats de la cerca
Es mostren 10004 resultats
Ramon Valls i Plana
Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Ramon Martí i Alsina
Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament…
Ramon Reventós i Farrarons
Ramon Reventós i Farrarons Interior del Poble Espanyol de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1917 Lligat ideològicament al grup de JMestres i Fossas, FFolguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu 1928 Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor XNogués i el promotor artístic MUtrillo, amb el el Poble Espanyol Fou cap del servei d’…
Ramon Sunyer i Clarà
Detall d’un fermall, obra de Ramon Sunyer i Clarà
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Joier i argenter.
Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de Montserrat 1916, el portapau de l’abadia de Montserrat, el coronament del…
Ramon Condal i Escudé
Ramon Condal i Escudé (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Esport general
Dirigent esportiu.
Empresari del ram de l’alimentació, cofundador amb els seus germans Xavier i Antoni de la cadena de supermercats Condis 1992 Accedí a la directiva del RCE Espanyol els anys vuitanta Formà part del consell d’administració entre el 1993 i el 1994, i de nou des del 1997, primer com a vicepresident de l’àrea social i posteriorment com a vicepresident adjunt a la presidència El 2009 es convertí en el segon màxim accionista del club i el 12 de juliol de 2011 fou escollit president del RCE Espanyol en substitució de Daniel Sánchez Llibre L’octubre del 2012 dimití el càrrec, en el qual el substituí…
,
Ramon Llisas i Fernández
Retrat de Francesc Costa , escultura expressionista de Ramon Llisas i Fernández
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a Llotja i, especialment, amb Josep Reynés Treballà amb Llimona, Blay, Querol i Borrell i Nicolau, i fou un gran admirador de Rodin Residí sovint a París Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant ses plantes A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907, amb Treball —una nena cosint—, s’inicià en una temàtica social típicament post-modernista Afeccionat a la música, deixà diversos retrats de cantants i músics, entre els quals els d' Hipòlit Lázaro i Francesc Costa Barcelona, coll Lerín, la seva obra més coneguda, que, per la seva…
Ramon Salas i Ricomà
Grup escolar de Falset (1909), obra de Ramon Salas i Ricomà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1276-1320) (Ramon Folc VI de Cardona), fill de Ramon Folc (V) i de Sibil·la d’Empúries.
D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un dels tres…