Resultats de la cerca
Es mostren 4087 resultats
Sant Salvador d’Isot (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Casa comanda de l’orde de l’Hospital o de Sant Joan de Jerusalem, situada prop de Bellfort, ara totalment desapareguda Existia l’any 1190, quan va rebre de Sança de Rubió el delme de les propietats que aquesta tenia a Collfred i a Vilves El 1221 Elisenda de Sallent donà a la casa d’Isot el castell de Carreu Coll de Nargó, Alt Urgell Entre el 1202 i el 1213 consta que al costat del preceptor o comanador i els clergues que en tenien cura hi havia una comunitat femenina de vídues o donades, que va acabar estructurada com a comunitat d’hospitaleres, dirigida per una comanadora, que entre el 1261…
Pere de Cervelló i de Queralt
Història
Noble palatí.
Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel, probablement a…
Torre d’Almafar (Sant Climent de Llobregat)
Art romànic
El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el 1124 que el…
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una missió únicament…
Josep Tomàs Ventosa i Soler
Economia
Política
Cormerciant, polític i filantrop.
Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions 1847 i 1852— i es dedicà a activitats filantròpiques La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí 1846 uns terrenys que tenien els caputxins i en féu…
Sant Jaume de Montperler (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel delegat del…
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…
Sant Jordi Desvalls
Art romànic
Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…
Sant Miquel de Ventalló
Art romànic
L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena part del delme…
Sant Julià de Vulpellac
Art romànic
El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de Vulpellac, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina