Resultats de la cerca
Es mostren 4088 resultats
Carlo Pallavicino
Música
Compositor i organista italià.
En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…
Vanuatu 2015
Estat
El pas del cicló Pam va ser la pitjor catàstrofe natural de la història de Vanuatu © UNICEF Pacific L'any va quedar marcat pel pas del cicló Pam, que va esdevenir la pitjor catàstrofe natural mai registrada a la història del país Les destrosses massives, equivalents al 64% del PIB nacional, van obligar a declarar l'estat d'emergència nacional, i malgrat els esforços propis i de la comunitat internacional, un mes després de la catàstrofe més de 100000 persones encara no tenien accés als subministraments bàsics La política del país va tornar a quedar severament marcada per fets delictius i les…
Camerun 2011
Estat
En unes eleccions marcades per les denúncies de l’oposició i les crítiques de França i els Estats Units, que van destacar els nombrosos casos de frau, el president Paul Biya va ser reelegit per un sisè mandat de set anys Biya va obtenir, en la consulta celebrada el 9 d’octubre, el 78% dels vots, mentre que John Fru Ndi, del Front Social Democràtic FSD, el 10%, i Garga Haman Adji, de l’Aliança per la Democràcia i el Desenvolupament ADD, en va aconseguir el 3% La participació va arribar al 65% Al poder des del 1982, Biya es va beneficiar de la incapacitat de l’oposició per pactar un candidat…
Universitat Literària de Vic
Història
Institució docent creada a la ciutat de Vic el 1599 per privilegi del rei Felip III de Castella.
Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la universitat vigatana,…
Sant Jaume de Montperler (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel delegat del…
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…
Castell de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat en una antiga quadra del castell de les Pallargues que forma en l’actualitat una partida, amb algunes masies deshabitades, a ponent del terme municipal, al nord de Mont-roig El 1047 Bernat i Gerberga tenien ja propietats a la quadra de Talarn Segons documentació de Solsona, el 1112 Bernat Evall i la seva muller Lluciana, castlans o feudataris del lloc, cediren el castell de Talarn a Santa Maria de Solsona Un pergamí del mateix arxiu de Solsona, de l’any 1115, dóna notícia que foren Bertran i Engèlsia els qui donaren el castell de Talarn, que havien comprat a Bernat…
schuloper
Música
Gènere de teatre musical alemany, d’ús didàctic, destinat a les escoles.
L’origen del gènere es troba en les representacions de teatre parlat schuldramma interpretades en llatí per nens i joves que es desenvoluparen a Alemanya al segle XV, inspirades per les idees humanistes de l’època i que tenien alguns elements musicals Aquest gènere tingué continuïtat també en alguns singspiele i obres de teatre musical interpretades per nens als segles XVIII i XIX, entre les quals destaca Apollo et Hyacinthus 1767, de Mozart Al segle XX, amb característiques més definides, el gènere esdevingué un instrument didàctic, pensat per a apropar els nens a la realitat musical i…
Pere de Cervelló i de Queralt
Història
Noble palatí.
Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel, probablement a…
llei Bosman
Futbol
Esport general
Llei que permet als esportistes de la Unió Europea jugar en qualsevol equip dels estats d’aquesta organització sense restriccions legals de cap tipus derivades de la nacionalitat.
A partir de la demanda del jugador belga Jean-Marc Bosman al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’aplicà una resolució del 15 de desembre de 1995 que, convertida en llei, entrà en vigor la temporada 1996-97 Tanmateix amb la promulgació de la llei no acabà la polèmica, sobretot amb el bàsquet, ja que molts jugadors de països que tenien acords de collaboració amb la Unió Europea en matèria laboral exigiren per via judicial la seva condició de comunitaris Els casos es multiplicaren El jugador de bàsquet turc Mill obtingué una sentència favorable i posteriorment el seguiren els jugadors de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina