Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
carbonatita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que conté més del 50% de minerals de carbonat, generalment calcita, dolomita o siderita.
Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
badlands
Geomorfologia
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA
boc
Mastologia
Mascle de la cabra.
El boc és considerat popularment, juntament amb el gall, com un dels animals dotats de més força genèsica A les terres bladeres del Solsonès i de la Segarra té un paper simbòlic en les cerimònies de l’acabament de la sega Als pobles de la riba de la Mediterrània ha estat identificat tradicionalment amb l’encarnació del dimoni
Jaume Jover
Geografia
Història
Expedicionari.
Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife 1494-96 i hi obtingué moltes terres en el repartiment Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència El seu fill Bartomeu fou escrivà, i el seu nebot Anton fundà l’ermita de San Cristóbal, encara existent Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén
Torrens Act
Història
Nom amb què és coneguda la Royal Property Act, aprovada pel parlament australià l’any 1958.
Tenia com a objectiu l’establiment d’un registre públic o cadastre de la propietat, per tal d’amplificar les modalitats d’accés a la propietat i venda de les terres i d’eliminar així les imperfeccions dels certificats de propietat Aquest sistema, inspirat en l’existent a determinades ciutats hanseàtiques, s’estengué ràpidament a d’altres colònies
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn
Pere Joan Andreu i Orlandis
Cristianisme
Missioner.
Jesuïta i home de govern de la província del Paraguai, on ocupà els càrrecs de rector del collegi teològic de Córdoba i de provincial Com a missioner obrí nous centres d’evangelització entre els pobles lule, abipon i mocovi, en terres del Chaco, Arran de l’extradició de la Companyia de Jesús 1767 marxà a Ravenna, on morí
Pere Joan Andreu
Cristianisme
Dret
Doctor en teologia i dret, canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.
En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina