Resultats de la cerca

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…

El seu pare, home cruel i tirànic, l’obligà a estudiar la carrera d’enginyer militar Peterburg, 1838-43 malgrat la vocació literària que tenia des de l’adolescència Destinat al departament d’enginyers de la capital, es retirà al cap d’un any per consagrar-se a la literatura Traduí Eugénie Grandet 1844 i escriví la seva primera novella, Bednyje l’udi ‘Pobra gent’, 1845, que el situà d’un sol cop entre els millors escriptors russos del seu temps Belinskij veié en el jove novellista, de tendència gogoliana, un nou geni presentava, amb una força i una penetració extraordinàries, la tragèdia…

És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita aleshores en una…

Sacerdot claretià, fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona Obtingué càtedres d’anglès a l’Escolade Comerç de la Corunya 1903 i a la de Barcelona 1910 El 1902 fundà la revista “Tipismo” i el 1903 publicà el Manual del tipista , un tractat de mecanografia de gran difusió Alguns dels seus poemes, de caràcter jocfloralesc, foren premiats en diversos certàmens i es recolliren, en part, a Vers i prosa s d, “Lectura Popular”, XVIII Traduí El paradís perdut , de Milton —traducció publicada només fragmentàriament—, Cuentos basados en el teatro de…

Vida i obra Estudià lleis, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral Entre els anys 1554 i 1562 sostingué correspondència amb Gaspar de Centelles en castellà amb expressions colloquials en català i llatí Quan aquest fou arrestat per la inquisició 1563, se li trobà la correspondència, i Conques també fou empresonat Testificaren a favor seu J Ferrús, J Lorenzo Palmireno, l’arquebisbe i el governador de València la sentència es reduí a abjuració pública i reclusió al convent del Socors durant dos anys En fou alliberat el 1566…

Formà part de la capella musical de la cort polonesa del rei Segismund August a Cracòvia entre el 1545 i el 1563, primer com a cantor i després com a instrumentista El 1566 tornà a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs civils i judicials Més tard desenvolupà tasques com a músic professional al servei d’alguns personatges poderosos de Cracòvia, i possiblement també a la ciutat de Jazlowiec La seva obra principal, i l’única coneguda, és la collecció de 150 arranjaments a quatre veus dels salms en traducció del poeta Jan Kochanowski Melodiae na Psalterz polski przez 'Melodia per al…

Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà la …

Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un…

A excepció dels clàssics Chou-King i Che-King, autor dels Quatre llibres , predominen els temes d’història de les dinasties d’origen mogol o tungús, els texts moralitzadors i els treballs sobre l’administració, les lleis i la guerra Com a obra de creació es destaca Elogi de la ciutat de Mukdon , escrit el 1748 per l’emperador K'ieng-long L’ús literari de la llengua fou iniciat el 1599, amb la traducció dels clàssics xinesos La literatura manxú atenyé l’apogeu al segle XVIII, durant el regnat de K'ieng-long, després de l’arribada de la dinastia manxú al poder a la Xina Al segle…

Estudià a la Universitat de València, i posteriorment literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en universitats de la Gran Bretanya Professor titular de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, les seves novelles ambientades en el món romà tenen una gran popularitat  Africanus, el hijo del cónsul 2006, primera part de la Trilogía de Escipión formada també per Las legiones malditas 2008 i La traición de Roma 2009, conjunt que el 2010 rebé el Premi de les Lletres Valencianes Posteriorment ha publicat la Trilogía de Trajano , formada per Los asesinos del…