Resultats de la cerca

Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva trajectòria…

Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…

Després de combatre en la Segona Guerra Mundial en el cos de la Marina, es llicencià en literatura i filosofia a la Universitat de Detroit Començà la seva trajectòria literària escrivint westerns Posteriorment treballà com a redactor per a l’ Encyclopaedia Britannica i fent textos publicitaris L’any 1969 publicà la novella policíaca The Big Bounce i des d’aleshores, assolí un gran reconeixement dins aquest gènere gràcies a un estil directe que dona gran importància als diàlegs De la seva llarga producció destaquen títols com La Brava 1983, premi Edgar, Be Cool 1999, Fire in the…

Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva pròpia marca de…

Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria  K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona Durant les…

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un…