Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
refugi Joaquim Folch Girona

Refugi Joaquim Folch i Girona o d'Engorgs
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya de la Cerdanya, al municipi de Meranges.
Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’…
el Manol
Riu
Riu de l’Alt Empordà, afluent per la dreta de la Muga.
Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de…
Saona

El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine…
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…
Tocantins
Riu
Riu del Brasil, que segueix una direcció general S-N (2.640 km).
Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de…
Sala d’Esgrima Amposta
Esgrima
Club d’esgrima d’Amposta.
Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…
Gloria Fuertes
Literatura
Escriptora castellana.
S'inicià publicant poesies i contes a la revista Maravillas El reconeixement i la difusió de la seva obra, bàsicament poètica, prové sobretot de la seva dedicació al públic infantil Canciones para niños 1952, Pirulí, versos para párvulos 1955, Canguro para todo 1967, La oca loca 1968, premi internacional Andersen de literatura infantil i Cómo atar los bigotes del tigre 1969, El cuarto del bebé 1997, són alguns dels seus reculls La seva poesia més adreçada als adults participa igualment d’un estil directe i comunicatiu, així com d’un vessant imaginatiu Isla ignorada…
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina