Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
baronia d’Agres i Sella
Història
Jurisdicció que comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa), creada el 1527, quan fou vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.
El títol continua dins la mateixa família
baronia de la Pobla de Benferri
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb facultat reial, el 1632 per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d’Oriola.
Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo
baronia de Petrés
Història
Jurisdicció senyorial que, amb facultat reial, el 1410 fou vinculada per Andreu d’Aguiló, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval
baronia de Benimuslem
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benimuslem (Ribera Alta), vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
Sant Joan del Prat (Taradell)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada La capella es troba apartada uns 100 m del mas El Colomer vora el límit del terme municipal de Taradell amb el de Tona, o sigui al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 37,6 —y 35,6 31 tdg 376356 Per anar-hi, cal sortir de Tona en direcció a Vic abans del trencall del Manantial Ullastres hi ha un carrer a mà dreta que condueix a les piscines municipals fins trobar un camí carretera en bon estat que passa pel mas el…
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
Ignacio Zuloaga Zabaleta
Pintura
Pintor basc.
Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena,…
Jordi Casanovas i Güell

Jordi Casanovas i Güell
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia Hardcore videogames premi Crítica Serra d’Or…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina