Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
pol
Matemàtiques
En una funció f( x)
, punt x 0
tal que la funció, en aquest punt, tendeix a l’infinit, és a dir,
.
diagrama d’Argand
diagrama d’Argand
© fototeca.cat
Matemàtiques
Representació d’un nombre complex x + yi pel seu afix del pla (x,y), la qual cosa permet vissualitzar els nombrres complexos.
serpentina
serpentina
Matemàtiques
Corba cúbica plana d’equació x2y + a2y – b2x = 0 que és la projecció de l’horòptera.
espai d’Euclides
Matemàtiques
Espai vectorial de dimensió finita n en el qual hi ha definida una distància donada per la fórmula (x1,...,xn) i (y1,...,yn) essent les coordenades dels punts x i y.
Els espais euclidians clàssics són els ℝ n la recta, el pla, l’espai, etc
cosinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x
i y
, i un segment de longitud unitat OP
que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x
, valor de la projecció de OP
sobre l’eix x
.
Aquesta projecció és el cosinus de l’angle α i és denotada per cos α El cosinus de l’angle α determinat entre dos segments qualsevol és el cosinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al cosinus d’un angle són cosα+β=cosα cosβ-sinα sinβ cos-α= cosα cosαcosβ = cosα+β+cosα-β/2 cosα + cosβ = 2 cosα + β/2cosα - β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α + sin 2 α = 1
independència funcional
Matemàtiques
Propietat de què gaudeix una família de funcions f1, f2, ..., fn quan no existeix cap funció F tal, que F(f1, f2, ..., fn) = 0, on (F (f1, f2, ..., fn) (x) = F(f1 (x), f2 (x), ..., fn(x).
Vegeu també jacobià
mercuriamoni
Química
Grup univalent NHg₂-, que és present en composts de fórmula NHg₂X, on X és un halogen, com ara el bromur de mercuriamoni
.
funció de Dirichlet
Matemàtiques
Funció f:ℝ≡{0,1} definida per f(x)=1 si x és un nombre racional i per f(x)=0 si x és un nombre irracional.
És la funció característica de ℚen ℝ
Lhotse
L’Himàlaia, amb el cim de l’Everest al fons i el del Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956
funció d’elecció
Matemàtiques
Donat un conjunt no buit C, funció f:℘(C)→C, on
℘(C) és el conjunt de les parts de C, que assigna a cada part X no
buida de C un dels seus elements: f(X)∈X.
L' axioma d’elecció afirma que per a tot conjunt no buit C existeix almenys una funció d’elecció