Resultats de la cerca

Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam

Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979

Inspirat en el simbolisme i el surrealisme, la seva obra poètica és inseparable de la de creador de metàfores plàstiques a partir de la manipulació d’imatges El 1952 li fou prohibit de publicar a l’aleshores Txecoslovàquia socialista, d’on pràcticament fou absent entre 1970-92 En 1980-92 visqué a París Guanyà els premis de la Documenta de Kassel 1968 i de la Biennal de São Paulo 1969 Emprà sobretot el collage i el muntatge fotogràfic

Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Després de llicenciar-se en medicina, estudià a París, primer pintura i més endavant escultura El seu estil es manifestà ja en les seves primeres obres, i anava madurant-se fins a esdevenir clàssic formes massisses en composició tancada que condensen sia gest instantani o ímpetu arrabassador, moviment sostingut o calma atemporal La seva escala emocional va des de l’humor rústic fins a la contemplació callada Destaquen Dona fregant, Dansaires, El pensador gras i nombrosos monuments fúnebres

Inicià la seva carrera intervenint en diferents programes de la televisió Debutà al cinema fent petits papers Thank God It's Friday 1978 o Urban Cowboy 1980 Per les seves actuacions a An Officer and a Gentleman 1982 i Terms of Endearment 1983 fou nominada a l’Oscar Des d’aleshores ha intervingut en diverses pellícules com Legal Eagles 1986, Betrayed 1988, The Shelterng Sky 1990, A Dangerous Woman 1993 i Forget Paris 1995, entre d’altres

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973