Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
ducat de Parma
Casa ducal de Parma (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu…
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
monestir de Leyre
Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a ésser habitat fins el 1954,…
gènere de punt
Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de…
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
garsa de mar
Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
cub de Rubik
cub de Rubik
© Fototeca.cat
Jocs
Trencaclosques cúbic ideat originalment com a eina pedagògica per a practicar amb problemes de topologia, pel matemàtic hongarès Erno Rubik, i que aviat esdevingué una joguina popularíssima.
alternança de generacions
Alternança de generacions en els animals
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra, asexualment.
En els vegetals, l’alternança es dóna de manera general hom anomena esporòfit la generació asexuada, que és diploide, i gametòfit la generació sexuada, que és haploide A vegades l’esporòfit i el gametòfit són morfològicament idèntics com en l’alga Ulva , aleshores l’alternança és anomenada isomorfa Més sovint, però, una de les generacions la gametofítica a les molses, l’esporofítica a les falgueres és més desenvolupada que l’altra aleshores l’alternança és anomenada heteromorfa Alternança de generacions en els vegetals © Fototecacat Un cas extrem d’…
card de moro
Card de moro
pjt56 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Vegetal herbaci biennal o perenne, de la família de les compostes, de tija blanquinosa, pubescent, alta de 20 a 80 cm, amb ales dentades i espinoses, fulles lanceolades sinuatopinnatífides i flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars envoltats per tres fulles bracteals.
És nitròfil i viu a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània El decuit de la planta és diürètic