Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña
Història
Medievalista castellà.
Deixeble de Ramón Menéndez Pidal i d’Eduardo de Hinojosa, fou catedràtic d’història a les universitats de Barcelona 1918, Valladolid i Madrid 1925, de la qual fou rector 1932-34 Fundà i dirigí l' Anuario de Historia del Derecho Español 1924 i fou membre de l’Academia de la Historia 1926 Membre d’Acción Republicana, fou diputat durant la Segona República i ministre d’estat 1933 Exiliat a Buenos Aires 1940, fundà els Cuadernos de Historia de España 1944 El 1957 publicà España Un enigma histórico , on combaté les tesis d’Américo Américo Castro Quesada El 1959 fou elegit president del govern de…
Lope de Rueda
Lope de Rueda
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i…
Anna Rubiés i Monjonell
Educació
Literatura catalana
Mestra i escriptora.
Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica Les…
,
Francesc Romà i Rossell
Economia
Història del dret
Jurista i economista.
Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la…
Pedro Roldán
Escultura
Escultor andalús.
Estudià a Granada al taller d’Ade Mena 1638-46 El 1646 s’installà a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna , a Montilla 1652, el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario 1666, el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior qualitat artística, bé…
Carmina Virgili i Rodon

Carmina Virgili i Rodon (2013)
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’…
Darío Villalba
Art
Artista plàstic basc.
El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de…
Samuel Vila i Ventura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Cristianisme
Pastor protestant, escriptor i editor.
El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…