Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
castell de Chimay

Castell de Chimay
© WBT / JL Flemal
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
sol de mitjanit

Sol de mitjanit al nord de Suècia
© Tomas Utsi/imagebank.sweden.se
Astronomia
El Sol que hom veu sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions polars.
Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any
curses de muntanya

Una de les moltes curses de muntanya que se celebren a Catalunya és la Travessa Núria-Queralt
Xavier Capdevila
Curses de muntanya i d’orientació
Curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat.
Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…
ducat de Francònia

Dinastia imperial de Francònia, francona o sàlica
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de…
torrent de Pareis
El torrent de Pareis a la seva desembocadura
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, a Mallorca, dins el municipi d’Escorca, format per la unió dels torrents del gorg Blau
i de Lluc, sota el puig de Cosconar.
S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra Joaquim Mir, que hi visqué tot sol ~1901-03, hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca
desert de Kalahari

Vista del desert de Kalahari
© Corel / Fototeca.cat
Desert
Regió semidesèrtica del sud d’Àfrica que ocupa les parts central i meridional de Botswana.
L’altitud, de 800-1200 m, disminueix d’E a W i es inferior al N És un erm monòton de sorra rogenca i de dunes Les precipitacions oscillen entre 200 i 600 mm anuals La vegetació, dispersa, consisteix en matolls arbustius Excepte a la perifèria, manca d’establiments permanents i és normalment travessat per grups nomàdes de ramaders khois i de caçadors sans
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els…
Museu de Moià

Façana d’entrada del Museu de Moià
© C.I.C - Moià
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1997, resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i interactiva, posen…