Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
eclesiologia
Cristianisme
Doctrina teològica sobre l’Església.
Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic…
disseny
Disseny i arts gràfiques
Activitat encaminada a aconseguir la producció en sèrie d’objectes útils i bells.
Tal com és entès actualment, pretén d’actuar sobre l’entorn físic de l’home per tal de millorar-lo en el seu conjunt Amb la revolució industrial, els productes fabricats manualment passaren a ésser produïts en grans sèries per les màquines i en desaparegueren les característiques i la forma individual anteriors Els nous articles industrials intentaren de lluitar contra el perill de la massificació, tot dissimulant llur origen mecànic amb un ornament desmesurat Posteriorment, començà a haver-hi alguns sistemes, com el del moviment anglès Arts and Crafts i el seu líder William Morris, que s’…
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
catàlisi
Química
Procés de canvi de velocitat de les reaccions químiques per l’acció d’una substància que es manté químicament inalterada ( catalitzador
).
El terme catàlisi ‘descompondre químicament’ fou introduït per Berzelius el 1835, però la idea és molt antiga Un procés de catàlisi pot canviar la velocitat d’una reacció o provocar reaccions que no s’iniciarien, però no pot modificar el rendiment de la reacció és a dir, pel procés de catàlisi és alterada la velocitat amb què una reacció tendeix cap a l’equilibri químic normal, però no és afectat el valor de la constant d’equilibri Si el catalitzador actua augmentant la velocitat de reacció, hom parla de catàlisi positiva i, si actua disminuint-la, hom en diu catàlisi negativa Quan la…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…