Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica
Història
Centre especial de recerca creat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.
Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya…
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
la Llarga Marxa
Història
Episodi de la Revolució Xinesa.
Les tropes comunistes, per tal d’evitar l’encerclament i la destrucció per part de les forces del Guomindang, es retiraren des del Kiang-si Xina meridional al Shen-si nord de la Xina, i feren quasi 10 000 quilòmetres de l’octubre del 1934 a l’octubre del 1935 Passaren pel Yunnan, per les fonts del Iang-Tsé, pel Tibet oriental i pel Si-Kiang oriental De 100 000 homes que la iniciaren n'arribaren al Shen-si 30 000 Els caps polítics i militars d’aquesta retirada, crucial en la guerra civil i la Revolució Xinesa, foren Mao Zedong, Zhue Te i Zhu Enlai
Raimon Caldagués
Història
Militar
Militar, titulat comte de Caldagués.
En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya
Josep Riquelme i López-Bago
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes d’Àfrica General de divisió 1931, fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica País Valencià entre el 1931 i el 1934 Vocal del consell director de l’assemblea d’ordes militars 1936, lluità per la república durant la guerra civil Cap de la primera divisió Madrid, comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte fou agost-setembre del 1936 cap d’operacions del centre d’Espanya i dirigí l’enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura Inspector general de l’exèrcit 1937, fou comandant militar de l’àrea interior de…
pau d’Amiens
Història
Tractat de pau signat el 25 de març de 1802 entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l’any anterior.
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el maig de 1803…
Manuel de Lete i Triay
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946,…
Thomas Edward Lawrence
Història
Militar
Política
Militar i agent polític britànic, conegut com a Lawrence d’Aràbia
.
Coneixedor de l’Orient Mitjà, on féu excavacions 1910-14, el 1914 ingressà a l’Intelligence Service per allunyar els països àrabs de Turquia, en guerra amb la Gran Bretanya Esdevingué 1916 conseller de Faysāl, fill de l’emir de la Meca i cap de la revolta contra els turcs Planejà diverses accions militars, en les quals participà, i el 1919 assistí a la conferència de pau de París Propugnà una gran federació àrab, en desacord amb la política britànica, i dimití 1922 com a assessor del govern Del 1925 al 1935 serví a la RAF Escriví Seven Pillars of Wisdom 1926 i The Mint obra…
Domènec Latorre i Soler
Història
Política
Polític.
Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932,…
Khilperic I de Nèustria-Soissons
Història
Rei franc de Nèustria i Soissons (561-584).
Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia