Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
la Plana
Territori de la Costera, a l’W de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanar i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França
el Montmalús
Cim
Cim (2 774 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira (circ de Pessons), a Andorra, de la de la Llosa (Vallcivera), a la Baixa Cerdanya, situat, però, del tot dins el territori andorrà, així com els estanys de Montmalús, l’emissari dels quals aflueix al riu de la Llosa.
gran ducat de Würzburg
Història
Territori creat com a electorat arran de la pau de Pressburg (1805) sobre l’antic bisbat de Würzburg (que havia estat secularitzat el 1801 i lliurat a Baviera el 1803), i tot seguit convertit en gran ducat, atorgat al gran duc Ferran III de Toscana, que havia perdut aquest gran ducat i era aleshores elector de Salzburg.
El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert …
Indonèsia

Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental Situat entre l’oceà Índic, el Pacífic i la mar de la Xina meridional, és format per les grans illes de la Sonda (Sumatra, Java, Cèlebes i la part sud de Borneo), les petites de la Sonda (Bali, Lombok, Sumbawa, Sumba, Flores, Timor Occidental, etc.), Irian Occidental, l’arxipèlag de les Moluques i un gran nombre d’illes i arxipèlags menors; la capital és Jakarta.
La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és enquadrada per profundes fosses marines la mar de…
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…