Resultats de la cerca

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres

Dominicà 1420 al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa

Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 2006 La seva precocitat literària el portà a guanyar amb disset anys i amb la novella Christian 1983 el premi Sant Jordi del 1982, fet que provocà una certa polèmica Abans havia publicat  Autoretrat 1981, premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat i havia presentat les narracions  Arrelo en el misteri de la pedra 1982, finalista del premi Recull de Blanes Posteriorment ha publicat les novelles  La febre 1985 i Currywurst a l’A16 2016, en format digital Ha traduït Contes d’hivern , d’Isak…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al procediment…

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector i cap de l’…

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de factura…

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…