Resultats de la cerca

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…

El castell de Mata, del qual sembla que no resta res, devia ésser situat al costat de l’església de Sant Andreu de Mata D’ençà de la segona meitat del segle XI, trobem diversos senyors de Mata L’any 1107 és documentat un Bernat Ramon de Mata, i el 1099 s’esmenta un Pere Ramon de Mata L’any 1111, segons Pere Català en un instrument comtal és mencionat “ipso kastro de Mata” El 1142, Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, casà amb Dispòdia de Mata L’any 1208 hi hagué una concòrdia entre Pere de Mata i el seu germà Guillem Durant el segle XIII i…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem…

Desapareguda del tot, es conserva, però, el topònim com a nom d’una partida L’única dada històrica que testimonia la seva existència és del 1237, en què l’abat Bernat de Sant Pere d’Àger establí un contracte d’emfiteusi amb Bernat de Berbell, detentor de la torre esmentada

Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a…

Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants

Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de…

El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada El 1606 escriví uns comentaris a les profecies Profecies de Bernat de Mogoda atribuïdes a Bernat de Mogoda segle XIII Borró de la explicació de un pronòstic de un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda , interessant font històrica sobre la guerra de les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot…

Fill de Guillem I i d’Adelaida Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu

El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…