Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
Puigbalador
Puigbalador
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Donasà (País de Foix).
S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica Avui només resta un centenar de caps de bestiar…
Cal Rubió
Caseria
Caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a la dreta del riu de Foix.
pic de Fontargent
Cim
Cim (2 582 m) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d’Incles (2252 m), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l’estany de Fontargent
.
Sarriera

Armes dels Sarriera
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.
Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge…
Pere Oller
Figura orant procedent de l’Hospital de Sant Sever de Barcelona i atribuïda a Pere Oller
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…
Arnau I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1185-1226).
Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d’…
La Nova Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista d’aparició irregular, fundada i dirigida (1908) a l’Havana per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo.
Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…
Castell d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet, afegint-hi la vall…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…
Castell de Casterner de les Olles (Tremp)
Art romànic
És impossible distingir, segons un mateix topònim —Castellum Nigrum— entre aquest Casterner, a la conca d’Aulet, i el de la vall de Senyiu El trobem citat en el cartulari d’Alaó d’una manera genèrica els anys 979, 1044 i 1074, però la lògica i el fet de no ser esmentat en les convinences comtals pallareses fan pensar que encara no existia al segle XI Al segle XIII els Vilamur senyorejaven la vall de Betesa El vescomte Ramon I es revoltà contra Pere el Gran, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell assetjat a Balaguer 1280 i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina