Situació
El castell és al capdamunt del nucli superior del poble de Civís, sobre la roca.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TGC703028.
Del quilòmetre 9 de la C-145, just abans d’arribar a la Farga de Moles, surt una carretera asfaltada que s’enfila a Civís. Un cop al poble, s’arriba a les restes del castell per un camí que surt davant de l’església i el cementiri vell.
Història
L’evolució d’aquest castell va estretament lligada a la de la resta de fortificacions de la vall: Ars, Aós, etc. Com aquests castells, fou també en un primer moment una possessió dels Caboet.
La menció més antiga de la possible existència del castell és del 1084, en una convinença entre Guitard Caboet i el seu feudatari Arnau Ramon, en què es parla dels “hostes qui exierunt de villa Cevizz”, cosa hi que fa suposar l’existència d’una guarnició militar. El 1102, en una convinença entre Guitard Isarn Caboet i el mateix Arnau ja es parla unívocament del castell de Civís.
El 1110 Guillem Guitard de Caboet testà i cedí a l’església d’Urgell la fortalesa de Civís, juntament amb altres castells. Aquesta donació no devia fer-se del tot efectiva, ja que el 1154 Ramon II de Caboet prometé de lliurar a Bernat Sanç, bisbe d’Urgell, els castells de la vall de Sant Joan (Civís, Ars i Tor). Finalment, el 1156 va fer-se efectiva la donació i Arnau, germà de Ramon II de Caboet, passà a posseir aquestes fortaleses en feu del bisbe i dels seus successors.
Tanmateix, el 1162, el bisbe d’Urgell infeudà el castell de Civís a Pere de Sant Joan i als seus germans, que ja feia tres anys que tenien en franc alou el d’Ars.
El castell de Civís, però, acabà passant al domini dels vescomtes de Castellbò, i s’integrà al vescomtat homònim, gràcies a la infeudació que Arnau de Preixens va fer el 1185 a Arnau de Castellbò, casat amb Arnaua de Caboet. La senyoria sobre el castell no va estar exempta de problemes entre el bisbe i Arnau en els anys següents. El 1208, el mateix Arnau va rescatar els drets que posseïa Ramon de Josa sobre el castell. Després de la mort d’Arnau continuaren els conflictes sobre la possessió del castell de Civís, ara entre els comtes de Foix, els successors dels Castellbò, i l’església d’Urgell. El 1256 Roger IV de Foix va propiciar que Àlvar de Cabrera, el jove comte d’Urgell, li cedís en franc alou tot el vescomtat i intentà que el bisbe Ponç fes el mateix amb el castell de Civís.
Al Spill del vescomtat de Castellbò de l’any 1519 consta que la vila de Civís era vila closa i estava integrada a la batllia i quarter de Ciutat.
Castell
Munt de pedres de l’antic castell que coronava la població de Civís.
ECSA - A. Villaró
Ben poc resta del que fou una fortificació important; amb prou feines una cantonada que no fa més d’1 m d’alçada i que amenaça amb caure damunt les cases que hi ha sota. Hi ha restes esparses de les parets de dos nivells, bastits sobre un aflorament rocós. Els murs que s’han conservat són d’esquists, units simplement amb fang; a la cara exterior veiem les pedres, sense treballar, però més o menys arrenglerades. El nivell superior, al qual correspon la cantonada visible des de la part baixa del poble, és ple d’enderrocs.
Bibliografia
- Miret i Sans, 1900, pàg. 162; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 242; Tragó, 1982, pàgs. 69-70; Baraut, 1988, vol. I, pàgs. 148, 151, 172, 173 i 199.